Dins de poques hores encetem a Cubelles un bon tou d’actes organitzats al voltant del 8 de març. Entitats de Dones de Cubelles encapçalen la cartellera d´activitats. No es casual aquesta bona entesa a l´hora de programar i establir complicitats ja que tenim objectius comuns i una bona predisposició a treballar plegades
Ens trobem en temps en que un govern conservador vol aplicar retallades en drets aconseguits i fer una marxa enrere als mateixos o sigui al mes pur estil anomenat coitus incorruptus i quedar-se tant tranquils. Els grups feministes estan en fase d’alerta, homes i dones d’aquest país disposats a no permetre aquesta marxa enrere en el temps. D´aixó en parla Mila Arcarons en el seu blog i de moltes mes coses .No us decebrà !

Propers al 8 de març tornem a reflexionar sobre la igualtat. Un any més . De nou reneix el qüestionament en relació a la desitjada igualtat. Sembla que està a tocar de dits. No obstant, les evidències i la realitat ens confirmen que no n'hi ha prou amb els passos legislatius i amb el compromís polític. I per altra banda, cal recordar que precisament ara hi ha passos enrere ( Cospedal tanca centres de la dona , a Catalunya es tanca el programa contra la violència masclista ...)

Carmen Calvo recorda a "Las mayusculas de la igualdad" ( el País) , " ......La igualdad entre hombres y mujeres no llega porque requiere previamente la conmoción de algunos de los pilares en la estructura de todo el orden social establecido. Si la igualdad está éticamente residenciada en la moral y moralmente, en la política de los valores, no basta solo con las arduas decisiones legislativas, y con los compromisos políticos, sino que necesita de la convicción profunda de que no es democracia plena y verdadera sin nosotras"

A "La desgracia de ser dona" , Rosa Regas reflexiona de nou sobre la nostra societat masclista i fa repàs històric sobre les injústicies que pateixen les dones arreu. A través de quatre capítols : la societat patriarcal, la llibertat, la violència de gènere, una vergonya mundial que ha costat segles reconèixer com a tal , i la nostra resposta , l'autorarecorda quin paper hi tenen la religió, la feina, els valors patriarcals, la vida familiar.... en les desigualtats. Diu " No he pretés afegir cap descobriment recent per abordar un problema tan vell com el món, ni exposar cap pensament original a tot el que s'ha dit i escrit sobre el gènere femeni al llarg de la Història, només vull insistir des del meu propi punt de vista en els infinits turments que pateixen les dones sense cap mena de justificació des del moment de nèixer, turments que ignoren els drets d'igualtat, justícia i llibertat que son apicables a tota la humanitat i per tant igualment als éssers humans del gènere femení. I ho acceptem o no, això esta molt lluny de succeir."
Malgrat el que digui l'autora, el llibre ens proposa una reflexió esperançadora sobre la igualtat . Una reflexió sobre la necessitat de continuar sacsejant aquesta injustícia i , també , la necessària complicitat dels homes en una lluita que no només és de dones . Es de tots i totes.

Font : http://milaarcarons.blogspot.com/