Primavera

Primavera
Foto/ F.Leonart

jueves, 20 de junio de 2013

Violència de gènere. Traiem els tancs al carrer

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic
Violències

Consuelo_Barea
Consuelo Barea. www.consuelobarea.es
OPINIÓ
Prendre com a indicador de la violència de gènere el nombre de dones assassinades anualment indueix a error, tot i ser molt important per la seva gravetat no dóna una imatge real de l'extensió de la pandèmia masclista. Ni tan sols el nombre de denúncies o de sentències condemnatòries clarifica la situació perquè la majoria de dones maltractades no denuncia, i si ho fa amb freqüència es retira de l'acusació.
Molts casos de maltractament a la dona o als fills afloren en el divorci quan es planteja el tema de la custòdia. Llavors la dona s'adona que no n'hi ha prou amb que ella escapi del terror, aquest continua per als fills, però ja és molt tard per arreglar perquè generalment els jutges de família, no volen veure els maltractaments.
A més de les anteriors dificultats per concretar un indicador de la violència de gènere, hi ha l'obstacle del criteri oficial de recompte de dones assassinades, diferent al del criteri feminista. Marisa Soleto Àvila de redfeminista.org, (1) diu:
Les dades que apareixen en les estadístiques oficials corresponen a la definició de violència de gènere segons la llei integral, és a dir la violència d'homes contra dones al si d'una parella (parelles i exparelles), es refereix a les situacions en les que hi ha o hi ha hagut una relació afectiva.
No obstant això les associacions de dones treballem amb un concepte de violència de gènere més ampli, quan es comet un assassinat contra una dona pel fet de ser-ho. És per això que vam comptabilitzar les morts a mà de parelles i exparelles, però també aquells casos en què l'home no coneixia a la seva víctima i la va matar després d'una agressió sexual, per exemple. O aquells casos en què un home assassina a una dona de la seva família encara que no sigui la seva parella. Per tant a l'hora de comptabilitzar, les entitats feministes sempre tenim xifres superiors.
La xifra d'assassinats anuals per violència de gènere, ha d'incloure també a la canalla. La propensió d'un maltractador a considerar la seva parella com una possessió personal se sol estendre als seus fills. Tots dos abusos provenen de la mateixa ideologia patriarcal. Cal englobar la violència contra els menors i altres persones de l'àmbit familiar en la VIOLÈNCIA DE GÈNERE, que no vol dir violència contra la dona per ser dona, sinó violència sortida de l'home per ser home, per la construcció patriarcal social i històrica del concepte home.
Des dels anys 60 s'utilitza el concepte de violència de gènere (2) a les universitats americanes i europees, i en el Comitè Antidiscriminació de la Dona de Nacions Unides (CEDAW), per denominar a la violència sorgida dels rols socials masculí i femení, no d' els sexes. Aquest és el punt de vista feminista assumit per les més altes institucions. Que la violència de gènere inclou també la violència del pare contra els fills, es pot entendre millor amb l'ús de l'expressió violència patriarcal.
Violència patriarcal, tal com la defineix el "UN Special Rapporteur on Violence against Women", és un terme col·lectiu per la violència que es troba a tot el món, i està arrelada en les estructures de poder patriarcal que defensa. Mentre que els homes generalment, estan exposats a la violència fora de la família, les dones i les nenes primàriament són víctimes de la violència a la llar i dins de la família. El desembre del 2004, Suècia va organitzar una important conferència internacional sobre la violència patriarcal contra les dones. L'informe final de la conferència estableix que les causes de la violència són les estructures patriarcals i les percepcions de subordinació femenina i superioritat masculina, que es troben en tot el món ... (3)

Patriarcat etimològicament significa règim de poder del pare.
L'augment de dones assassinades per violència de gènere en els últims mesos, no és significatiu. Segons la font abans esmentada, Xarxa Feminista, del 2006 fins ara la mitjana anual de dones assassinades per les seves parelles o exparelles a Espanya és de l'ordre de 87 a l'any, gairebé 90. D'altra banda en els últims 10 anys, han estat assassinats 68 nens per la figura paterna, parella o ex-parella de la mare, i com a venjança a aquesta. La mitjana és propera a sis nens a l'any, gairebé set. No s'inclouen en aquestes xifres les víctimes indirectes (familiars, amics, testimonis). Arrodonint podríem afirmar que entre dones, nens i víctimes indirectes, prop de 100 persones són assassinades a l'any per homes maltractadors. Unes 1.000 persones per dècada. Segons les xifres anteriors, a mig any li correspondrien unes 40 dones assassinades. Estem, doncs, dins de la mitjana: a 19 de juny, 38 dones assassinades, segons xifres reals, no oficials.
Tal com he explicat, no hi ha un autèntic remuntador al nombre d'assassinats sexistes, però sí remunta el masclisme i la complicitat general amb ell. S'estan donant diverses circumstàncies que fan cada vegada més difícil sortir del maltractament.
1. S'han difós infàmies sobre denúncies falses de les dones, que elles maltracten igual que els homes, i que molt sovint manipulen als fills per predisposar contra els pares. És igual que s'hagi demostrat que tot això és rotundament fals, el mite ha calat als jutjats i denunciar és cada vegada més difícil:
La fiscal delegada de sala contra la violència de Gènere, Soledad Cazorla, diu que "cada any es detecten (en aquesta matèria) menys de 20 denúncies falses entre les 100.000 que es presenten": 0,02%. En delictes en general l'estimació de denúncies falses és un 4%, per tant les denúncies falses per violència de gènere són molt inferiors en nombre a altres tipus de denúncies falses.
Quan les dones agredeixen la seva parella sol ser en defensa pròpia, no hi ha hagut un control i abús de poder previs continuats, i no es genera la mateixa por a l'home que la violència que aquest genera en la dona.
Se suposa que generalment les mares manipulen als menors contra els pares, generant la "Síndrome d'Alienació Parental". L'Associació Psiquiàtrica Americana ha decidit no incloure el concepte d'alienació parental en l'edició actualitzada del seu catàleg de trastorns mentals, el manual DSM-5. El "SAP" no té base científica, és un concepte perillós per a nens i mares, i resulta útil als homes que tracten de desviar l'atenció del seu comportament abusiu i aconseguir custòdies.
2. Molts professionals (de psicologia, treball social, justícia), no volen veure la violència de gènere.
L'abordatge feminista teòric per interpretar la dinàmica general de la violència domèstica utilitza freqüentment el model Duluth de poder i control, (4), que col·loca l'origen del maltractament en un abús de poder i control de l'home cap a la dona i els fills, causat per una ideologia patriarcal, i no per una malaltia mental de l'agressor o un conflicte entre iguals. El maltractament és vist com un comportament voluntari (triat) pel pare, i es considera que és responsabilitat primària de la persona més violenta. Quan s'aplica aquest model se solen recomanar plans de parentalitat més segurs per als fills i la mare, s'entén per interès superior del menor, en primer lloc la seguretat i benestar, i en segon lloc que passi temps amb tots dos progenitors, sotmetent-se la segona condició a la primera.
Però algunes tendències teòriques molt implantades en àmbits psicològic-jurídics, apliquen un model sistèmic. La perspectiva sistèmica, és més propenses que altres a referir-se a la violència domèstica com a un "conflicte" entre iguals, culpa més freqüentment la víctima en les avaluacions, i sol creure que en acabar la relació acabava la violència, i no és probable que el maltractador agredeixi de nou al seu ex parella, i no existint ja perill per als nens. Amb freqüència es responsabilitza les víctimes del maltractament, es diu que repeteixen relacions amb maltractadors, que trien seguir amb ells, que algunes es tornen venjatives i provoquen la perpetuació del maltractament. També hi ha molts professionals que descriuen el maltractament com una manca de control dels impulsos.
Sota la perspectiva sistèmica generalment les denúncies de maltractament són minimitzades, ignorades, o rebutjades, considerant-les com exagerades. Se'ls hi suposa a les mares que durant el divorci al·leguen violència domèstica o maltractament infantil patern, la intenció d'obtenir un avantatge tàctic en la disputa per la custòdia. S'afirma que per sobre de tot el nen necessita mantenir el contacte amb el pare, encara que hagi maltractat la mare (i fins i tot al mateix nen segons alguns psicòlegs). Es recomana la custòdia compartida com una panacea.
L'anàlisi basat en el model de "poder i control", es correspon amb el consens dels experts en violència domèstica. La investigació internacional sembla coincidir molt més en aquest enfocament que en el sistèmic, no obstant això el punt de vista sistèmic, molt més proper al posicionament patriarcal, és el que sembla prevaler als jutjats i en molts col·legis de psicòlegs.
3. Les retallades, les taxes judicials, l'atur, s'acarnissen en les dones maltractades
El dia que va desaparèixer el Ministeri d'Igualtat donant a entendre a l'opinió pública que era un ministeri prescindible, moltes dones tremolàrem pressentint el que podia venir. Ara que han desaparegut recursos i serveis per a dones maltractades, que han disminuït els cursos de formació per a professionals, que tot just es paguen les subvencions per a les associacions que les atenen ... sabem que en l'evolució de la societat sempre és possible un retrocés, que els avenços en drets humans de la dona amb prou feines es van apuntalar i encara poden involucionar més. Aquests canvis no s'han atribuir a la crisi, hi ha una clara voluntat de "posar a la dona al seu lloc". Els temes de dona mai són prioritaris i en èpoques de crisi les mentalitats reaccionàries aprofiten l'oportunitat per tornar immediatament a les dones a l'antic status quo.
Tradicionalment, les dones s'emporten la pitjor part de la crisi econòmica, es perpetua i incrementa la seva situació de precarietat en relació als homes: major taxa d'atur, desigualtat salarial i de condicions de treball. Aspectes com la conciliació, els permisos i fins i tot la representació paritària en els òrgans de govern de les empreses i institucions queden aparcats davant l'absoluta prioritat de mantenir els llocs de treball. Les dones cobren menys pel mateix treball, tenen treballs temporals i poc valorats (neteja, vendes al detall, cuidadores, administratives ...) Tot això comporta el risc evident d'una major dedicació de la dona a la llar i, per tant, d'un major treball no remunerat.
Moltes dones maltractades no es divorcien perquè no poden pagar els advocats i peritatges que suposa una lluita per la custòdia. Saben que els maltractadors es presentaran com a pares sol·lícits, i elles no podran ni recórrer sentències inadequades. En el primer trimestre de 2013 s'ha observat una reducció del nombre de demandes presentades tant en separacions com en divorcis respecte al mateix període de l'any 2012.
4. La tendència legislativa és clarament reaccionària. L'avantprojecte de reforma del Codi Penal pretén eliminar l'expressió «violència de gènere», tipificar amenaces i coaccions a la dona com a faltes lleus, fer que els delictes de violència prescriguin en un any, canviar la possibilitat de presó en casos en què avui es dóna, per multa, i desprotegir als menors en deixar de considerar un agreujant que el maltractament es produeixi en la seva presència. La reforma de la llei de l'avortament, per exemple, ens evidencia el caràcter fonamentalista de la tendència legislativa actual, i ens permet imaginar com poden seguir les coses en tot allò relatiu als drets de la dona.
5. L'any 2012, a Espanya es van concedir el 61 per cent de les ordres de protecció sol·licitades per les víctimes. És a dir se'n van denegar dues de cada cinc. És un percentatge molt alt de denegacions, aproximadament un 40% de les vegades les dones no van ser cregudes en la seva vivència de perill davant el maltractador. Però a Catalunya encara més, a banda que hi hagi més sol·licituds denegades que acceptades, s'inverteix la proporció éssent aproximadament un 60% les denegades, és a dir tres de cada cinc.
I a l'extrem de desemparament per les dones maltractades tenim a Barcelona, ??on el percentatge d'ordres de protecció denegades és 66,9%. A la resta de províncies amb més peticions rebutjades que acceptades (Astúries, Cantàbria, Lleó, Valladolid, Madrid i Girona) poc més de la meitat de les sol·licituds són denegades.
Saquemos_los_tanques_a_las_calles_2
A Barcelona aproximadament són denegades set de cada deu sol·licituds de protecció per maltractament
No és estrany que les dones denunciïn menys, perquè la seva situació econòmica ha empitjorat, són menys crèdules, i poden perdre la custòdia més fàcilment. S'està donant una perillosa involució en igualtat i drets de dones i nens, que pot necessitar generacions per tornar al nivell què hi havia. El mateix Estat s'està convertint en garant de les exigències fonamentalistes patriarcals de l'Església Catòlica, la violència de gènere institucional s'està fent còmplice del maltractador.
Alguns pensaran que la meva manera d'analitzar el problema és apassionada i tremendista, però dia rere dia arriben a la consulta casos terribles de violència de gènere i incest, que queden atrapats en xarxes jurídiques i socials afavoridores de la figura paterna. Les víctimes de la violència patriarcal pateixen una victimització secundària gravíssima que esgota tota la seva fe en la societat i les lleis. Per aquest motiu parlar només de les mortes em sembla insuficient.
Aquesta situació és inaguantable per a dones i homes igualitaris, no podem llegar als nostres fills i filles un món així, no volem tornar al malson del passat. Imaginem que les dones haguessin matat a les seves parelles i fills a raó de 100 a l'any, durant dècades, ja s'haguessin tret els tancs al carrer contra elles. NO ES JA HORA QUE traguem NOSALTRES ELS TANCS AL CARRER?

1 La Xarxa Feminista és una plataforma d'Organitzacions de Dones contra la Violència de Gènere, va sorgir en un intent de reivindicar una llei integral contra aquesta que atajase la impunitat de les violències que patim les dones pel fet de ser-ho.
2 El concepte de gènere, introduït en 1955 per John Money, distingeix entre el sexe biològic i el rol social que se li atribueix. A la dècada dels 60 es difon l'ús d'aquest terme gràcies a la teoria feminista.
3 Gerd Johnsson-Latham, patriarchal violence - an attack on human security, Sweden 2005
4 Què és el Model Duluth? Des de principis de la dècada de 1980, Duluth, una petita comunitat al nord de Minnesota, va innovar la forma de responsabilitzar els maltractadors i proporcionar seguretat a les víctimes, desenvolupant l'eradicació de la violència domèstica des d'un punt de vista comunitari. El paradigma d'aquest model està descrit en la coneguda: "Duluth power and control Wheel" http://www.theduluthmodel.org/pdf/Poder-y-Control.pdf

Laia Ortiz al ministre Ruiz Gallardón: "Vosté és un fonamentalista vestit de jurista"

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic
Salut - Salut sexual i reproductiva
Dones amb Iniciativa acusa al Govern de no estar preocupat per la salud sexual i reproductiva de les dones sinó de voler tutelar-les en la seva decisió

Laia_OrtizLaia Ortiz. iniciativa.cat
Laia Ortiz, la diputada feminista, adscrita al grup parlamentari d'IU, ICV-EUiA, CHA: La Izquierda Plural, va formular el passat 13 de juny una pregunta oral en el Ple del Congrés dels Diputats al ministre de Justicia, Alberto Ruiz Gallardón, sobre els plans del Govern respecte a la salut sexual i reproductiva de les dones i va acusar a l'Executiu de no estar preocupat per aquest tema sinó de "voler tutelar el que no poden, cap home, ni bisbe ni ministre podrà donar vida ni decidir no donar-la".
En paraules d'Ortiz, el ministre de Justicia és un "fonamentalista amb careta de jurista". Ortiz va dir al Congrés que s'avergonyeix que el Govern abordi una qüestió de drets i de salut, amb hipocresia i ànim de càstig i que les creences, els prejudicis i els fonamentalismes, o la nostàlgia d'aquest ministre amb el que el seu pare va defensar, marquin decisions amb tantes conseqüències.
De la mateixa manera, la diputada d'ICV va recordar al ministre els tractats internacionals signats per Espanya i les indicacions de l'OMS: "Tots aquests textos advoquen per la despenalització i indiquen que, com més restrictiva és una llei, més problemes comporta per a la salut". Ortiz va retreure a Gallardón que "utilitzi a la seva voluntat" la sentència del Tribunal Constitucional del 85 i la tergiversi. "El que diu la sentència és que s'avala la despenalització de l'avortament i que el no nascut no és titular de drets, sinó que és un bé jurídic i que la decisió depèn del legislador", va explicar Ortiz que va remarcar que "és una decisió política i no dels tribunals".
Així mateix, la diputada d'ICV ha acusat a Gallardón de manipular la recomanació del relator de Nacions Unides sobre discapacitat: "El que diu és que s'hauria de canviar el redactat per ser més respectuós, no que s'hauria de limitar la llei, com vostè la interpreta". Per això, segons Ortiz, la llei vigent "pot ser millor" i "pot ampliar la llibertat de les dones". "Per què no anem cap a Holanda o cap a Canadà?", ha inquirit Ortiz, qui ha apuntat que "Holanda és el país de la Unió Europea amb menor taxa d'avortament i és el país més lliure per a les dones".

Davant les amenaces de la reforma de la llei de l'avortament, Laia Ortiz va entrar unes preguntes per escrit al Congrés dels Diputats el 16 d'abril on preguntava al ministre i al govern per aquesta qüestió. Dones amb Iniciativa porta mesos donant resposta a les diferents amenaces que el ministre Gallardón ha fet per tal de 
fer més restrictiva la llei de l'avortament, tot criminalitzant les dones i dificultant el dret a decidir sobre el 
dret a decidir sobre el propi cos.

propi cos.

Resistència al projecte conservador islàmic de Tunisia

Atenció: s'obre en una nova finestra. PDFImprimeixCorreu electrònic
Aquest 18 e juny ha tingut lloc a la seu de IEMED, l'Institut Europeu per a la Mediterrània, a Barcelona, la conferència sobre el paper de les Dones en el procés de consolidació de la Democràcia a Tunisia, a càrrec de Basma Khalfoui, advocada i activista de Drets Humans, que després de l'assassinat del seu marit Chokri Belaid, líder del partit progressista El Watad, és ara símbol de la resistència al projecte conservador islàmic.

Basma_K
Basma Khalfoui. Foto d' Amada Santos

El director de l'IEMED Andreu Bassols inicià l'acte tot valorant el paper de les dones en la revolució tunisiana, expressant el desig que siguin confirmats, i no reduïts, els seus drets conquerits amb tant sacrifici. Com afirma en la presentació del darrer número de la revista Quadern de la Mediterrània, recentment editat, "els drets de la dona avui en el món àrab-musulmà són el termòmetre per mesurar la temperatura del procés democràtic". Assenyalà també que hi ha el perill que els partits polítics instrumentalitzin els drets de la dona, i que se simplifiqui el tema creient que només des de l'antiislamisme es pugui lluitar a favor de la igualtat, o d'altra banda, es confongui tradició amb religió (el 98% dels tunisians són musulmans) per imposar una interpretació dogmàtica dels textos religiosos.

IEMed.Foto1.TG-BK-AB-AR-TC_LdiaVilalta
D'esquerra a dreta: Tona Gusi, Basma Khalfoui, Andreu Bassols, Teresa Carreras i Maria Àngels Roque. Foto de Lídia Vilalta
A continuació Maria Àngels Roque, directora dels Quaderns de la Mediterrània, presentà el darrer número Mediterranean trough Women amb una trentena de contribucions d'investigadores i recordà que el 2006, a Istanbul, hi va haver la primera reunió interministerial EUROMED per reforçar el paper de les dones, després d'un estudi preliminar de la Fundació Anna Lindh per al Diàleg entre Cultures, en la qual hi van participar l'IEMED i les principals associacions de dones mediterrànies. Barcelona el 2010, Casablanca el 2012, i Marsella el 2013 han estat després les seus dels Fòrum de la Fundació Anna Lindh, i on s'hi ha discutit temes com: Diàleg, Democràcia, Desenvolupament i Diversitat, i intercanviat experiències entre xarxes nacionals de dones comunicadores, acadèmiques, cooperants, artistes. El repte principal és com superar l'escassa representativitat de les dones com a agents de canvi en els països de la Mediterrània, en situacions marcades per la crisi socioeconòmica, i la discriminació en la vida professional i familiar. Per això en els Fòrum s'han presentat recomanacions i difós bones pràctiques.

IEMed.Foto3_LdiaVilalta
Teresa Carreras i Ma. Àngels Roque. Foto de Lídia Vilalta

Teresa Carreras, presidenta de l'Associació de Periodistes Europeus de  Catalunya-APEC, treballa des de fa més de vint anys a l'APEC (Assossiació de Periodistes Europeus de Catalunya), afavorint la difusió de temes com: laïcitat, igualtat, solidaritat entre les ribes de la Mediterrània. En el marca del FSM d'aquest mes de març a Tunisia va fer feu una entrevista a Basma Khalfuoi durant el FSM 2013 a Tunis va sortir a la Vanguardia del 7 d'abril 2013. Esmentà especialment la iniciativa que s'està implementant a Tunisia de turisme solidari.
Tona Gusi, va intervenir com a vicepresidenta de Xarxa de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya i co-coordinadora de la Xarxa Mediterrània d'Informació i Comunicació amb Visió de Gènere. Aquesta Xarxa Mediterrània va ser creada el 2007, com a fruit d'un llarg procés realitzat per les dones periodistes de la Mediterrània, iniciat a Siracusa el 1992 i a Barcelona el 1995, per superar el desconeixement i els estereotips existents entre elles. Conscients que un món millor no és possible sense les dones, les i els periodistes amb visió de gènere treballen per donar a conèixer les lluites i els treballs de les dones així com els seus drets a ambdues ribes de la Mediterrània.
En les activitats de la xarxa durant les trobades mediterrànies de periodistes amb visiò de gènere o als Fòrums Mundials Socials s'ha fet un seguiment de les propostes i debats de les associacions de dones i de les ONG's amb visió de gènere. A destacar durant el FSM 2013 a Tunis: la demanda d' igualtat amb l'home (i no la "complementarietat" amb ell, preconitzada sense èxit, pel govern tunisià disposat a canviar l'article 5 de la Constitució); la crida a que es reconeixi la representació política de les dones; la denuncia del patriarcat sigui en la religió catòlica  o la musulmana ; el dret a decidir sobre el propi cos, contracepció i avortament; i la tasca feta contra la violència de tota mena cap a les dones, la masclista, la dels Estats, la que es produeix durant els conflictes així com la denuncia de la mutilació genital femenina (que ja va tenir gran ressonància al Fòrum Social Mundial de Nairobi del 2007 i el de Dakar del 2011).
Quan es parla de les revolucions àrabs es focalitza molt en el paper de la joventut en les lluites democràtiques, va observar Tona Gusi, de vegades sense recordar que aquestes i aquests joves lluitadors són fills de mares que han trencat esquemes i han obert camins de renovació, de feminisme. De fet, les primeres lluites pels drets de la dona es van realitzar en la dècada dels 30 del segle passat, i des de llavors, entre dificultats i obstacles, el moviment de dones no ha cessat d'avançar.

IEMed.Foto2_TG-BK_LdiaVilalta
Tona Gusi i Basma Khalfoui. Foto de Lídia Vilalta


Conferència de BasmaKhalfoui

Amb el seu to decidit, però acompanyat per un estil discret i moderat, Basma Khalfoui ha esdevingut, sense proposar-s'ho, la figura més rellevant en la lluita per la democràcia a Tunísia, assumint en ple l'herència moral del marit Chockri Belaid,l'assassinat del qual no ha estat encara aclarit però que ella atribueix al govern de Ennandha. La seva foto amb els dos dits aixecats en senyal de victòria, i cant de l'himne nacional des del camió que acompanyava el taüt de Belaid, animant la multitud que seguia angoixada el funeral, la seva invitació a les dones perquè anessin al cementiri per honrar el líder, trencant la tradició, la visita a la vídua d'un policia mort pels manifestants antigovernamentals, consolant i reconeixent que les dones són les principals víctimes de les polítiques conservadores han fet la volta al món i li han atret a Tunisia l'estima i el afecte de gran part de la població.

A Barcelona arriba com sempre, vestida amb senzillesa, sense maquilar, cabell gris, la veu tranquil·la. De 42 anys, nascuda en una família modesta i òrfena de pare des de petita, participà activament en el moviment estudiantil (UGET) durant els seus estudis de dret, sense sortir de l'anonimat, que va seguir també després del matrimoni amb Chokri Belaid, el reconegut líder del PartidoDemocratico Unificat, El Watad.

"No estem en un període post revolucionari", començà a explicar en la conferència al IEMED, al contrari, seguim en plena lluita per defensar la democràcia, i els drets de la dona. En aquest tema es viu el conflicte entre el rol tradicional de mestressa de casa, i les figures de dones lliures, intel·lectuals, que han començat a sorgir en la societat tunisiana des dels anys 50, 60, 70 i sigüents. El 2008 a al sud de Tunisia han estat dones ancianes i mestresses de casa les que han sortit a protestar contra el govern, persistint també després de patir arrestos i violències. No es pot dir llavors que la revolució ha estat obra de les intel·lectuals, sinó del treball de base de dones de tot tipus de classe social, i això sense reconèixer-se en líders.

L' Asociation Tunisienne de Femmes Democratiques, l'organització més reconeguda que treballa a favor dels drets de la dona, i de la qual Basma Khalfoui és activista des temps, ha escollit ser molt selectiva en la incorporació de militants, per por d'infiltracions policials. Des de 1995 ha implementat el Centre contra la violència a la Dona, on es treballa directament amb els problemes concrets, creats per tota mena de violència, que pateixen les dones en el seu dia a dia. Avui l'Associació vol donar-los els instruments per defensar-se elles mateixes contra la violència: no es tracta d'armes, sinó, bàsicament, de la consciència dels seus drets, el coneixement de les lleis, la capacitat d'argumentar amb calma i decisió. Un apoderament en tots els camps, que usa i expressa la "força dolça" de les dones.

En el camp rural, Tunisia no compta encara amb una xarxa de dones que s'alfabetitzen a camperoles, o donen suport a iniciatives econòmiques com microcrèdits, com les que hi ha al Marroc. Després de la caiguda de Ben Ali, han sorgit un cert nombre d'organitzacions no governamentals actives en el sector, però no hi ha encara un registre complet, observa Basma Khalfoui.

El principal problema que viu Tunisia, segons l'activista, és que l'estat tracta d'amalgamar política i religió en un empastament que afecta durament els drets de la dona. Por exemple, mentre les dones són les principals víctimes de la desocupació, en les zones rurals s'impedix la contracepció, obligant les dones a tenir 7-8 fills, relegant-les a la casa.
Fins i tot en els partits progressistes la dona no té l'espai i la representativitat que es mereix. Al Congrés hi ha 58 dones i 217 homes, "imaginem com va ser tractat el tema dels rols d'home i dona" explica. "No obstant això", declara, "jo crec fermament en el poble: la societat civil ha estat capaç de rebutjar tres projectes de reforma conservadora de la Constitució, i la societat tunisiana no tornarà enrere. Hi ha valors, com la igualtat entre home i dones que no importa si els ha sostingut aquell o un altre líder d'aquest o un altre país, ja són patrimoni universal, malgrat encara siguin qüestionats per les forces que no volen renunciar als seus privilegis ".

Recentment, la societat tunisiana ha estat sacsejada per l'actuació d'Amina Tyler, membre de Femen internacional, que es va presentar a Facebook i al centre religiós de Kairuoan amb els pits nus, per denunciar la injustícia i la manca de llibertat en la condició femenina sota els poders conservadors islámicos. Basma Khalfouiopinaopina que no s'hauria d'arribar a l'extrem d'usar el cos femení com a forma de protesta, sobretot perquè les societats musulmanes són més aviat pudoroses, però la protesta d'Amina Tyler és justificada, i cal defensar-la. La jove ha estat condemnada a quatre mesos de presó per associació delictiva i ofensa al pudor.

Malgrat la repressió contra artistes, dirigents etcètera, tot i "la lluita contínua per sobreviure", Basma Khalfuoies és optimista. Ja que en aquesta lluita, afirma, les dones han descobert la seva tremenda força, i confia que aquesta extraordinària energia es mantingui i difongui. És la mateixa energia que li ve a ella, confessa, per haver rebut tant amor de tantes dones tunisianes i estrangeres. Per això segueix en la seva activitat, apostant, entre d'altres, a dos objectius importants: Un és afavorir el procés d'unitat de les forces progressistes, de cara, però no només, a les properes eleccions. Un altre és la recerca de la veritat aclarint l'assassinat de Chokri Belaid: per això cal que organitzacions de Drets Humans i personalitats internacionals facin pressió sobre el govern tunisià.

Optimisme i esperança, contra vents i marees, unitat i no violència. Aquests són els missatges que llança  Basma Kalfuoi, quan saluda a punt de tornar a l'altra riba de la mar Mediterrània, ara més que mai, Mare Nostrum.
L'acte ès perllongà més enllà de les dues hores degut a la gran quantitat d'intervencions i qüestions que es feren des del públic.

IEMed_Tunisia_A.SD'esquerra a dreta: Tona Gusi, Basma Khalfoui, Andreu Bassols, Teresa Carreras i Maria Àngels Roque. Foto d'Amada Santos

viernes, 14 de junio de 2013

Jornada "Femení i plural: les dones i les cooperatives" /La Independent/Notícies gènere

#FemCOOP2013
"Femení i plural: les dones i les cooperatives" per conèixer, donar major visibilitat i a aproximar les possibilitats i limitacions que presenta l'economia social per les dones.
L'activitat, que es realitzarà al Col·lectiu Ronda* el 15 de juny, es tracta d'una aproximació a la situació de les dones a l'economia social, i a les relacions de gènere que es practiquen a les cooperatives de treball per saber si aquestes estructures afavoreixen el desenvolupament professional i econòmic de les dones en igualtat de condicions. Hi haurà un seguit de taules per ajudar a esbrinar si les cooperatives de treball constitueixen una alternativa real d'autoocupació i un laboratori de pràctiques positives per a la democràcia econòmica i l'equitat de gènere.
Jornada_cooperatives

PROGRAMA
10h "Dones i iniciativa econòmica"
La fórmula cooperativa representa un gran avenç en la democratització del dret i l'accés a la iniciativa econòmica. Les cooperatives com a mitjà d'accés a l'ocupació poden implicar una solució a situacions d'atur i alhora millorar les condicions i flexibilitzar els ritmes de treball per fer-los compatibles amb les altres esferes de la vida. En el cas de les iniciatives impulsades per dones, la pràctica de la iniciativa econòmica implica encara un pas més enllà en l'assoliment de la igualtat plena, comparable a l'accés generalitzat de les dones al treball assalariat durant el segle XX.
En aqueta taula comptarem amb la participació de Lola Sanjuan, presidenta de l'Asociación de Mujeres Empresarias Cooperativistas de Andalucía (Amecoop) i Maria Jose Blanco, responsable del Programa de Creació d'Empreses i Dona -Barcelona Activa (Odame), ambdues entitats adreçades a promoure la iniciativa econòmica individual i col·lectiva de dones.
11.30h "Dones i accés al crèdit"
En un panorama europeu i estatal on les dones només accedeixen nominalment al 6% i 3% dels crèdits per a engegar projectes econòmics, el suport financer per posar en funcionament les seves iniciatives prové majoritàriament de l'entorn familiar o proper. En aqueta taula comptarem amb la participació de Rosa Miró i Núria Suñé, membres del Coop57 (Serveis Financers Ètics i Solidaris), Maite Palomino de la Fundació Internacional de la Dona (FIDEM), i Josep M. Gasch, secretari del Patronat de la Fundació Acció Solidària Contra l'Atur (ASCA), entitats amb línies obertes per facilitar l'accés a finançament a projectes impulsats per dones i d'interès social.
16h "Tendències i possibilitats de l'economia cooperativa per a les dones"
Els diferents estudis sobre la situació de les dones a l'economia cooperativa a l'Estat espanyol i a Catalunya il?lustren que aquest sector és més favorable per la participació laboral de les dones, que els permet accedir a categories i nivells salarials més equitatius respecte els homes, així com accedir en major mesura a llocs de direcció i responsabilitat. Un model d'empresa que, d'altra banda, integra de manera natural en el funcionament normal del projecte econòmic el sentit de la responsabilitat social. En aqueta taula comptarem amb la participació de Joana G. Grenzner, Sílvia Alberich i Elba S. Mansilla, responsables de la recerca en curs "Femení i plural: les dones a l'economia cooperativa", guanyadora dels ajuts Francesca Bonnemaison 2012; i amb Mònica Reig, coautora de la investigació "Realitats i reptes del cooperativisme de treball i de serveis a Catalunya" (Fundació Seira).
17.30 "Les dones a les cooperatives"
Taula rodona en què intervindran cooperatives formades íntegrament per dones, que incorporen la perspectiva de gènere en la seva activitat econòmica i proven d'implementar polítiques aplicades de conciliació. Ens interessa compartir amb elles en quin grau i de quina manera les cooperatives de què formen part basteixen i practiquen metodologies d'organització del treball i bones pràctiques en matèria d'equitat, conciliació, sostenibilitat i cura i accés al crèdit. Han confirmat la seva participació Neus Andreu de Fil a l'agulla, SCCL i Pepi Domínguez de Titània-Tascó, SCCL.

web_femcoop2013_capc_alera
*15 de juny de 10 del matí, a 7 de la tarda al local del Col·lectiu Ronda al Carrer Trafalgar, 50 de Barcelona)
Font: www.laindependent.cat

miércoles, 12 de junio de 2013

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE: L'ENIGMA DE TINA DE JARQUE / LA INDEPENDENT / NOTÍCIES GÈNERE

Escrit per L.V. La Independentdimarts, 11 de juny de 2013 20:29
Constantina de Jarque Castro o Tina de Jarque, com se la coneixia en els anys 20 i 30 del passat segle XX, va ser una dona avançada a la seva època: culta, moderna i pionera en la introducció dels ritmes de jazz i samba a la península ibèrica i sense problemes per mostrar-se nua en les seves actuacions artístiques. Parlava quatre idiomes: francès, anglès, alemany i portuguès, era naturista i va viure treballant a Espanya i Llatinoamèrica fins que la seva trajectòria personal va patir les conseqüències de la convulsió de la guerra civil espanyola de 1936 a 1939.
filmoteca


L'ASOCIACIÓN DE MUJERES CINEASTAS Y DE MEDIOS AUDIOVISUALES (CIMA) CONVOCA LA SEGONA EDICIÓ DELS PREMIS ESQUENOHAY /LA INDEPENDENT/NOTÍCIES GÈNERE
 Escrit per T.G. Redacció La Independent dilluns, 10 de juny de 2013 14:55
 La Junta Directiva de CIMA elegirà els premis 2013 entre totes les iniciatives presentades*. Els premis es lliuraran en el transcurs d'una cerimònia en què participaran professionals i personalitats del món del cinema, l'audiovisual i la cultura Aquest guardons van néixer fa dos anys amb la intenció de sensibilitzar la societat de la presència activa de les dones en el cinema i la televisió. La iniciativa va dirigida molt especialment als mitjans de comunicació i a professionals, i als festivals i institucions

L'ASOCIACIÓN DE MUJERES CINEASTAS Y DE MEDIOS AUDIOVISUALES (CIMA) CONVOCA LA SEGONA EDICIÓ DELS PREMIS ESQUENOHAY /LA INDEPENDENT/NOTÍCIES GÈNERE

Escrit per T.G. Redacció La Independentdilluns, 10 de juny de 2013 14:55

La Junta Directiva de CIMA elegirà els premis 2013 entre totes les iniciatives presentades*. Els premis es lliuraran en el transcurs d'una cerimònia en què participaran professionals i personalitats del món del cinema, l'audiovisual i la cultura
Aquest guardons van néixer fa dos anys amb la intenció de sensibilitzar la societat de la presència activa de les dones en el cinema i la televisió. La iniciativa va dirigida molt especialment als mitjans de comunicació i a professionals, i als festivals i institucions

CIMA_home