Aquest any de nou l’associació de Dones La Fita convoca de nou a la lectura del Manifest Unitari dedicat al 8 de març a Cubelles .Serà a les 12h a la Fita del Terme,diumenge dia 11 .El perquè d’aquest punt de trobada? Una historia enllaça el motiu i li dona forma l’any 2004 en que l´Area de Patrimoni del Consell Comarcal del Garraf i l´ajuntament de Cubelles obrint la porta a un reconeixement esperat i sol·licitat per veïnes i veïns de Cubelles per recuperar part de la historia de la lluita d´unes dones al 1714 i no caure en el oblit..

Al 1999 ens cau a les nostres mans un recull històric, documentat per Mossèn Joan Avinyó i Andreu, relatat dins el llibre publicat de la Historia de Cubelles. Ràpidament varem considerar la importància que tenia aquesta troballa, com un fet històric que dignificava a unes Dones que en el seu temps van lluitar i defensaren el seu territori.

Es va considerar que teníem que reivindicar i rehabilitar l´espai que ocupava La Fita, pedra de terme que separava les dues poblacions, per el significat històric i per la valentia d’aquelles Dones.

Varem començar a recollir signatures, quasi un miler, demanant suport de la població per dignificar aquest espai i l’aprovació per part del Consell Comarcal del Garraf d’incloure La Fita a La Ruta del Romanticisme.

Per el 8 de març, dia de la Dona Treballadora, cada any ens reuníem un grup de Dones i llegíem el Manifest , participant en el acte unitari que totes les Dones del món celebren aquest dia, però esperàvem amb molta il·lusió el reconeixement per part del Consell Comarcal .

Es va fer un treball d’investigació per part de Xavier Pons, historiador i que va donar un gran impuls a la nostre tasca i ens va encoratjar a continuar.

Vàrem publicar dos díptics, l´un amb el recull aportat per la lectura que fa Mossèn Avinyo i Andreu i l´altre que varem anomenar ¨La Dona del Castell¨ a on s’aporta documentació referent a l’època i als fets descrits.

Associació de Dones de Cubelles ¨La Fita¨

Cubelles 7 de març 2004

El perquè d´un fet històric i la seva repercussió.

Contemporànies de les dones revoltades per l’ofensa de retallar el terme de Cubelles a favor de Vilanova per sentencia de la Real Audiència de Barcelona, i fet el canvi de fites el 6 de desembre de 1764, la fita de terme es va col·locar davant de la capella de Sant Antoni de Pàdua (actual carrer de Sant Antoni).Descripció dels fets segons Fra Josep A. Garí i Siumell : Descripció e historia de la Villa de Villanueva y Geltrú. Ed. 1860.I citada per Joan Avinyó Andreu: Història de Cubelles. Ed.1920.

“Cuando en el año 1610, Cubellas se separó de Villanueva y de la Geltrú, entonces Villanueva con la Geltrú tuvo término propio, y lo mismo Cubellas, colocando los linderos o mojones que dividían los dos términos de Cubellas y Villanueva a una media legua al poniente de esta villa, es decir hasta la mitad o algo más del camino que va de Villanueva a Cubellas, y para evitar cuestiones de jurisdicción entre estas dos villas, estipularon ciertos pactos o concordia, y a fin de no romperla, sino de continuarla, a los 10 de junio de 1709 el Síndico de Villanueva y Geltrú presentó al rey varios Capítulos para que dignara aprobarlos.”“En el año 1750 rompióse esta Concordia y empezo luego el ruidoso pleito sobre los linderos de ambos términos. Los pastos y yerbas fueron siempre un semillero de discordias y éstas tal vez aumentaron por haber la autoridad superior vendido a Villanueva en el año 1733 aquella extensión de terreno pantanoso y sembrada de junco llamado el Prat (que avui coneixem com ibersol) que pertenecía al término de Cubellas, ensanchando de esta manera Villanueva su término, sin trasladar quizás los mojones. Después de un largo litigio, por sentencia de la Real Audiencia de Barcelona se lindaron las jurisdicciones y términos, colocando los linderos de Villanueva, día 6 de diciembre de 1764, en la misma villa de Cubellas, frente a la capilla de San Antonio de Padua. Los habitantes de Cubellas, como era regular, se dieron por ofendidos, las mujeres se amotinaron, salió una de las principales con una bandera, el motín la siguió, echaron al suelo el mojón, y siguióse una escena que causó no poco llanto en aquel vecindario. La autoridad castigó el insulto; como los hombres huyeron o se escondieron, prendió a las amotinadas, que en carros fueron llevadas a Villanueva y encerradas en el castillo de la Geltrú; se apoderó de la bandera que habían escondido y repuso el mojón, cuya piedra o escudo de armas (de Vilanova) habían sepultado en las arenas del riachuelo del lado opuesto de la villa.”

Dins del número 10 dels Quaderns Científics i Tècnics de Restauració Monumental, editat per la Diputació de Barcelona, 1998. S’ha publicat un dossier titulat; El Castell de Cubelles: Història i projecte d’ús. Aquí trobem un estudi dels grafitis trobats al castell, signat per Maria José Sureda , titulat; Els grafitis de tema costumista del Castell de Cubelles. L’autora data els dibuixos pels volts de 1768, i ens fa la descripció del dibuix d’una figura femenina:

:“Es tracta d’una noia jove, possiblement coneguda de l’autor del grafit, vestida sumptuosament, que sosté a la mà una calavera; per sobre del seu cap es pot llegir Maria Madalena. ...... El símbol de la calavera que sosté la noia a la mà esquerra, amb el braç estès, és atribuït a santa Maria Magdalena penitent, molt representada en època barroca. La santa és un dels exemples més clars de la dona pecadora que, amb els sacrificis i l’oració, no sols aconseguí la remissió de tots els pecats, sinó que arribà a la santificació.