Quina tristesa mes gran... !!!!i ara sentin les campanes de un altre poblet de Mèxic on estic ara , m’ha semblat esta a Cubelles ...sentin la veu especial de la Dolors sentin les seus somriures , el seu mirà dels seus ullets sempre plens de vida !!! Ella Dona Guerrera fins al final... emprenedora ,poeta , la recordo tan, sobretot recitant els seus poemes que no em despedeixo , perquè ella sempre esta amb mi i allà on arribis disfruta de nou i si pots envía part de la teva energia tan gran !!!Diga-li al Jan estimat i a tota la família que els estimo molt molt ! i que estic molt trista ! i que em sap greu no esta mes a prop,per estar tots junts en aquest ADEU.
Jocelyne
No hay comentarios:
Publicar un comentario